Aire

Caminant distreta, amb un pas tranquil... sento l'aire acariciar la meva cara, els cabells s´'enlairen i respiro profundament sense voler... sento calma

... per uns instants crec que estic flotant... em sento invisible a les persones i el meu cos no té pes.

Segueixo caminant amb la mirada fixada en un punt inconnex, mentre sento que floto.

Només sento la meva essència, aquí i ara, una essència volàtil, subtil, vertiginosa, i amorosa. La meva ànima, s'ha agafat la llibertat de sortir del meu cos... mentre camino.

Sense intenció, sense pensar-hi... per uns instants ... m'he sentit aire, i m'he fusionat amb ell.

I aquesta sensació meravellosa i estranya alhora... em fa pensar que sí, realment tot està connectat.

La màgia de sentir... pot transformar-nos.